|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
7 p, 52.6 KB |
Notas sobre Inquisición
/
Prosperi, Adriano
El autor trata las relaciones entre la Inquisición y la obligación de la confesión católica en el diseño del control de la herejía en la Europa moderna. La Inquisición asumió progresivamente una función educativa, mientras el componente represivo y policial del sacramento católico aumentaba. [...]
L'autor tracta les relacions entre la Inquisició i l'obligació de la confessió catòlica en el disseny del control de l'heretgia a l'Europa moderna. La Inquisició va assumir progressivament una funció educativa, mentre el component repressiu i policial del sacrament catòlic augmentava. [...]
The author deals with the relations between the Inquisition and the obligation the Catholic confession in the design of the control of the heresy in early modern Europe. The Inquisition assumed an educative function progressively, while the repressive and police component of the catholic sacrament increased. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 31-37
|
|
|
5.
|
|
18 p, 120.5 KB |
Hernando de Talavera i un tractat inèdit de Diego Ramírez de Villaescusa : notes sobre un afer politicoreligiós entre el Quatre-cents i el Cinc-cents
/
Olivari, Michele
La biografia i l'obra de Ramírez de Villaescusa, tractades a partir d'un manuscrit inèdit, permeten l'autor exposar el panorama de les relacions entre política i religió durant el regnat dels Reis Catòlics, moment inicial d'aparició de la problemàtica entre conversos i Inquisició. [...]
La biografía y la obra de Ramírez de Villaescusa, tratadas a partir de un manuscrito inédito, permiten al autor exponer el panorama de las relaciones entre política y religión durante el reinado de los Reyes Católicos, momento inicial de aparición de la problemática entre conversos e Inquisición. [...]
The biography and the work of Ramirez de Villaescusa, treated from an unpublished manuscript, allow the author to expose the panorama of the relations between policy and religion during the reign of Kings Católicos, initial moment of appearance of the problematic one between conversos and Inquisition. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 39-56
|
|
|
6.
|
|
12 p, 78.0 KB |
Proyecto político y aspiraciones reformadoras en las cartas de una beata del siglo XVI en España
/
Giordano, Maria Laura
En los años setenta del siglo XVI la beata Francisca de Ávila (alias de los Apóstoles) quería fundar en Toledo un monasterio y un colegio de sacerdotes. Mientras tanto organiza en aquella ciudad una campaña a favor de la liberación de Carranza, el ex arzobispo de Toledo arrestado por la Inquisición en 1559. [...]
Als anys setanta del segle XVI la beata Francisca de Ávila (àlies de los Apóstoles) volia fundar a Toledo un monestir i un col·legi de capellans. Al mateix temps organitza en aquesta ciutat una campanya a favor de l'alliberament de Carranza, l'exarquebisbe de Toledo detingut per la Inquisició l'any 1559. [...]
In the seventies of the sixteenth century, the beata Francisca de Avila (alias de los Apóstoles) is planning to set up a monastery and a college of priests in Toledo. Meanwhile, in the same time, she organizes a campaign to release Carranza, the former archbishop of Toledo who was arrested in 1559 by the Inquisition. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 57-68
|
|
|
7.
|
|
27 p, 173.2 KB |
Judíos, fanatismo y decadencia : Amador de los Ríos y la interpretación de la Historia Nacional en 1848
/
López Vela, Roberto
El autor analiza la obra de J. Amador de los Ríos, como paradigma de la historiografía del siglo XIX y de los inicios de una interpretación liberal de la historia española. Entre los diversos temas, el planteamiento de la visión del mundo judío permite situar los límites ideológicos y científicos de una historiografía que luchaba por modernizarse, pero que caía ocasionalmente en el lugar común a la hora de aproximarse a las relaciones entre las grandes constantes de la historia nacional.
L'autor analitza l'obra de J. Amador de los Ríos, com a paradigma de la historiografia del segle XIX i dels inicis d'una interpretació liberal de la història espanyola. Entre els diversos temes, el plantejament de la visió del món jueu permet l'autor situar els límits ideològics d'una historiografia que maldava per modernitzar-se, però que s'enfonsava ocasionalment en el lloc comú a l'hora d'apropar-se a les relacions entre les grans constants de la història nacional.
The author analyzes the work of J. Amador de los Ríos, like paradigm of the historiography of 19 th century and the beginnings of a liberal interpretation of Spanish history. Between the diverse subjects, the exposition of the vision of the Jewish world allows to locate the ideological and scientific limits of a historiography that fought to modernize itself, but that fell occasionally in the common place at the time of coming near to the relations between the great constants of national history.
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 69-95
|
|
|
8.
|
|
21 p, 133.9 KB |
La actividad procesal del Santo Oficio : algunas consideraciones sobre su estudio
/
Fajardo Spínola, Francisco
El artículo defiende la necesidad de estudiar la actividad procesal de la Inquisición tanto en un plano general como a la escala de los tribunales de distrito, en lo que se centra. A este respecto, pasa revista a la producción historiográfica existente y propone la utilización de distintas fuentes documentales, la ampliación del marco cronológico de estudio y la aproximación entre historiadores en el uso de conceptos, tipologías y métodos. [...]
L'article proposa la necessitat d'estudiar l'activitat processal de la Inquisició a nivell general i a nivell dels tribunals de districte, en els quals se centra. D'aquesta manera, passa revista a la producció historiogràfica existent i proposa la utilització de diverses fonts documentals, l'ampliació del marc cronològic d'estudi i l'aproximació entre historiadors en l'ús de conceptes, tipologies i mètodes. [...]
This article defends the need to study the procedural activity of the Inquisition, dealing with it not only at a general level but also at the level of the district Tribunal, on which the article is focussed. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 97-117
|
|
|
9.
|
|
22 p, 140.1 KB |
La sentencia inquisitorial
/
Fernández Giménez, María del Camino
La autora analiza sistemáticamente los componentes jurídicos de las sentencias emanadas de los tribunales de la Inquisición. Presenta su estructura formal y los diferentes apartados legales, recopilando documentación de época y realizando una compleja aproximación desde el ámbito de la historia del derecho.
L'autora analitza sistemàticament els components jurídics de les sentències emanades dels tribunals de la Inquisició. Presenta la seva estructura formal i els diferents apartats legals, bo i recopilant documentació de l'època i realitzant una complexa aproximació des de l'àmbit de la història del dret.
The author systematically analyzes the legal components of the emanated sentences of the courts of the Inquisition. It presents his formal structure and the different legal sections, compiling historical documentation and making a complex approach from the scope of the history of the right.
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 119-140
|
|
|
10.
|
|
18 p, 123.2 KB |
Aproximación al estatuto jurídico de los familiares de la Inquisición española
/
Cerrillo Cruz, Gonzalo
En este artículo se trata de los distintos aspectos que configuran el estatuto jurídico de los familiares de la Inquisición española según se deduce de la variada normativa que directa o indirectamente se dictó sobre ellos y que afectó a las condiciones exigibles para acceder a la familiatura, a los límites numéricos según el vecindario de las poblaciones, al procedimiento de concesión de los títulos y a los privilegios y funciones que les correspondían.
Aquest article tracta dels diversos aspectes que configuren l'estatut jurídic dels familiars de la Inquisició espanyola, segons es dedueix de la variada normativa que directament o indirecta es dictà al respecte i que afectà les condicions exigibles per accedir a la familiatura, als límits numèrics segons el veïnat de les poblacions, al procediment de concessió dels títols i als privilegis i funcions que els corresponien.
The inquisitorial laws concerning these employes of the Inquisition called familiares, performed a complete regulation for the different aspects to the institution known as familiatura: form the access to this office, to the limitation of their number or the duties and rights they had because of their post.
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 141-158
|
|
|
11.
|
|
19 p, 131.0 KB |
Una apacible idea de la gloria : el auto de fe barroco y sus escenarios simbólicos
/
Moreno, Doris, 1964-
El auto de fe barroco fue un formidable instrumento mediático con mensajes múltiples y unívocos al mismo tiempo. La generación de un espacio y un tiempo sagrado en el ágora pública, reforzados por la ritualidad, el dramatismo y la teatralidad, tenía como objeto subrayar el triunfo del dogma sobre la herejía; potenciar la identidad religiosa, social y política de la comunidad; y, por fin, evidenciar la confluencia de los poderes en juego (Iglesia, Monarquía, nobleza. [...]
L'actede fe barroc fou un formidable instrument mediàtic amb missatges múltiples i unívocs al mateix temps. La generació d'un espai i d'un temps sagrat a l'àgora pública, reforçats per la ritualitat, el dramatisme i la teatralitat, tenia com a finalitat subratllar el triomf del dogma sobre l'heretgia; potenciar la identitat religiosa, social i política de la comunitat; i, finalment, evidenciar la confluència dels poders en joc (Església, Monarquia, noblesa. [...]
The baroque auto de fewas a great mediatic instrument with multiple and unanimous messages at the same time. That very generation in a sacred space and time in the main square, reinforced by ritualism, dramatism and histrionics, had several objectives: stressing the triumph of dogma over heresy, strangthening the religious, social and political identity of the community and, eventually, make clear the confluence of the existing powers (Church, Monarchy, nobility. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 159-167
|
|
|
12.
|
|
21 p, 149.8 KB |
Reforma/abolición del Tribunal de la Inquisición (1812-1823). La constitución de la autoridad absoluta
/
Cárceles de Gea, Beatriz
La reforma/abolición de la Inquisición por las Cortes de Cádiz se decide de acuerdo con un concepto de orden reformado, ajustado al espíritu del tiempo. La emergencia de la reforma se nos presenta como el punto de encuentro de dos constituciones, una antigua y una nueva, que se legitiman mutuamente. [...]
La reforma/abolició de la Inquisició per les Corts de Cadis es decideix d'acord amb un concepte d'ordre reformat, ajustat a l'esperit del temps. El sorgiment de la reforma se'ns presenta com el punt de trobada de dues constitucions, una antiga i una nova, que es legitimen mútuament. [...]
Reform/abolition of the Inquisition in the charge of Constituent Assembly in Cadiz is decided from a notion of reform adjusted to the spirit of the time. Emergence of reform is the emergence of two constitutions: an ancient one and a new one which legitimise mutually. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 179-199
|
|
|
13.
|
|
|
14.
|
|
29 p, 192.9 KB |
La qüestió imperial en el pensament polític de la Catalunya moderna : història d'una absència
/
Rubiés i Mirabet, Joan Pau
El pensament polític de Catalunya en els segles XVI i XVII s'ha estudiat habitualment des de la perspectiva constitucionalista o pactista, tot sovint en contraposició als temes «imperials» del pensament de la Cort. [...]
El pensamiento político de Cataluña en los siglos XVI y XVII se ha estudiado habitualmente desde la perspectiva constitucionalista o pactista, a menudo en contraposición a los temas «imperiales» del pensamiento de la corte. [...]
The political thought of Early-Modern Catalonia has been usually studied from the constitutionalist perspective, often in opposition to the 'imperial' concerns of the court. This article attempts to widen the analysis with a preliminary study of the imperial theme in the Crown of Aragon, and in particular its Catalan dimension. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 207-235
|
|
|
15.
|
|
16 p, 111.5 KB |
«Una libertad bien entendida» : los valencianos y el estado de los Austrias
/
Casey, James
Durante los siglos XVI y XVII se produce una evolución interesante en el pensamiento valenciano en torno al concepto del «estado» en su relación con la «república» o sociedad civil. Tanto la percepción de una crisis en la antigua jerarquía feudal-agraria, como las exigencias de la llamada «revolución militar», provocan reflexiones en torno a la necesidad de robustecer el «estado real». [...]
Durant els segles XVI i XVII es produeix una evolució interessant en el pensament valencià pel que fa al concepte d'«estat» en la seva relació amb la república o societat civil. Tant la percepció d'una crisi en l'antiga jerarquia feudal agrària, com les exigències de l'anomenada «revolució militar», provoquen reflexions sobre la necessitat de reforçar l'«estat real». [...]
During the sixteenth and seventeenth centuries an interesting development occurred in Valencian thinking on the «state» and its relationship with the «commonwealth» or civil society. A perception of crisis in the old feudal-agrarian structure, together with the demands of the socalled «Military Revolution», led to reflections on the need to strengthen the «royal estate». [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 237-252
|
|
|
16.
|
|
23 p, 155.8 KB |
Los fundamentos del constitucionalismo aragonés : una aproximación
/
Gascón Pérez, Jesús
El presente artículo constituye una aproximación al estudio del pensamiento político aragonés. Tomando como punto de partida la promulgación, en 1592, de un fuero contra quien provocase motines apellidando libertad, se recuerda que el ordenamiento foral del reino había dado lugar a la elaboración de una teoría que justificaba la resistencia al monarca cuando éste incumpliese el pacto que, según juristas y cronistas, se hallaba en la base del régimen político aragonés. [...]
Aquest article constitueix una aproximació a l'estudi del pensament polític aragonès. Prenent com a punt de partida la promulgació, el 1592, d'un fur contra els provocadors de motins amb crides a la llibertat, es recorda que l'ordenament foral del regne havia generat una teoria que justificava la resistència al monarca si aquest incomplia el pacte que, segons juristes i cronistes, era a la base del règim polític aragonès. [...]
This paper is an approach to the study of Aragonese political thought. After considering the promulgation, in 1592, of a fuero against those who provoked to revolt calling liberty, it is necessary to remember that the laws of the realm gave rise to the elaboration of a theory that justified resistance against the king when he broke the pact that, in the opinion of jurists and chroniclers, lay in the base of Aragonese political regime. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 253-275
|
|
|
17.
|
|
16 p, 109.6 KB |
Les idees i la revolució catalana de 1640
/
Palos, Joan Lluís (Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna)
Com a conseqüència de la caiguda d'alguns dels vells paradigmes explicatius de tipus social o economicista, ha augmentat durant els darrers anys l'interès dels historiadors pel contingut ideològic de les revoltes contra l'autoritat reial que tingueren lloc a diferents països europeus als anys centrals del segle XVII. [...]
El declive de algunos de los viejos paradigmas explicativos de orden social y económico, ha originado durante los últimos años un aumento del interés de los historiadores por el contenido ideológico de las revoluciones contra la autoridad monárquica que tuvieron lugar en los años centrales del siglo XVII. [...]
As a consequence of the decline of some old paradigms grounded on social and economics explanations, there has been during the last few years a rise in interest among historians about ideological aspects of anti-monarchical revolutions that took place in different European countries around the middle of the seventeenth century. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 277-292
|
|
|
18.
|
|
13 p, 93.4 KB |
Jaume Damians : pensament polític i realitat econòmica entre 1599 i 1630
/
Junqueras i Vies, Oriol, 1969- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
Durant les tres primeres dècades del segle XVII, Jaume Damians és un mercader que construeix una important xarxa comercial a la Mediterrània. Entre 1626 i 1632 té un paper protagonista en les negociacions de les institucions catalanes amb la Monarquia i el 1640-1641 és cap de la Junta de Defensa de Barcelona. [...]
Durante las tres primeras décadas del siglo XVII, Jaume Damians es un mercader que construye una importante red comercial en el Mediterráneo. Entre 1626 y 1632 tiene un papel protagonista en las negociaciones de las instituciones catalanas con la Monarquía y en 1640-1641 encabeza la Junta de Defensa de Barcelona. [...]
Jaume Damians was a merchant that built an important commercial net in the Mediterranean during the three first decades of the Seventeenth century. He was a protagonist in the negotiations between the Catalan institutions and the Spanish monarchy between 1626 and 1632 and he was a member of a military junta for the defence of Barcelona in 1640 and 1641. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 293-305
|
|
|
19.
|
|
34 p, 222.0 KB |
Felip Vinyes (1583-1643) : su trayectoria política y la gestación de la revuelta catalana de 1640
/
Villanueva López, Jesús
Acercamiento biográfico a la figura de Felip Vinyes, que pretende sistematizar y completar los datos de estudios generales recientes que han destacado la singularidad de su evolución desde una postura foralista en los años 20 a su compromiso realista de los 30. [...]
Aproximació biogràfica a la figura de Felip Vinyes, que pretén sistematitzar i completar les dades d'estudis generals recents que han destacat la singularitat de la seva evolució des d'un posicionament foralista en els anys 20 fins al compromís reialista dels 30. [...]
Biographical approach to the figure of Felip Vinyes, which tries to systematize and complete the data provided by recent general studies which emphasize the singularity of his evolution from the «country» simpathies of the 20s to the «court» engagement of the 30s. [...]
1999
Manuscrits, N. 17 (1999) , p. 307-340
|
|
|
20.
|
|
|
21.
|
|
visitant ::
identificació
