Tiempo lógico y tiempo real
García, Indalecio (Universidad Nacional de Colombia)

Títol variant: Logic time and real time
Data: 2012
Resum: El tiempo es descrito por Aristóteles como continuo (cf. Phys. IV 11, 219a 10-15). Aquí se sostiene, primero, que sería un continuo que, si bien depende de la magnitud, se distingue de la continuidad de ésta: una magnitud puede ser realmente dividida, esto es, puede dejar de ser continua, pero no así el tiempo: el tiempo no puede ser dividido realmente, pues una división en el tiempo como continuo equivaldría a la negación del transcurrir temporal (cf. Phys. VIII 1, 251b 10-28). Si bien en cuanto continuo puede ser dividido en in!nitas partes, las únicas divisiones que admitiría el tiempo serían las hechas por el alma, es decir, divisiones tan sólo lógicas. En segundo lugar, se intentará mostrar que para Aristóteles el tiempo habría de ser considerado desde dos perspectiva : una lógica y otra ontológica, que estarían sugeridas en la distinción de sentidos que realiza Aristóteles respecto del ahora (cf. Phys. IV 11, 219b 10-13). En la perspectiva ontológica, el tiempo sería entendido tal como se lo entiende en ciertos planteamientos de la física contemporánea : no como una dimensión en la que acontece lo existente - independiente de las cosas - sino como algo que depende del moverse de éstas.
Resum: Aristotle describes time as continuous (cf. Phys. 219a 10-15). We argue here, first, that the time's continuity and magnitude's continuity differ, even though time's continuity depends on magnitude: actually a magnitude can be divided, that is, can fail to be continuous, but not time: time can be never actually divided, because an actual division in time would imply something like a real point in which time is denied, and that is impossible according to Aristotle (cf. Phys. 251b 10-28). The only divisions that time as continuous would admit are those made by the soul, i. e. only logical divisions. Secondly, we indicate that time could be considered from two perspectives: a logical -or, in a way, mathematical-, and other in the strict sense real. These two perspectives would be suggested by the distinction of meanings that Aristotle makes about the now (cf. Phys. 219b 10-13). The ontological perspective would show certain nexus between the Aristotle's analysis of time with those of contemporary Physics.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Castellà
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria: Temps ; Continu ; Moviment ; Ara ; Aristòtil ; Tiempo ; Continuo ; Movimiento ; Ahora ; Aristóteles ; Time ; Continuum ; Motion ; Now ; Aristotle
Publicat a: Ontology studies, Núm. 12 (2012) , p. 289-301, ISSN 2255-5862

Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/Ontology/article/view/276172


13 p, 1.5 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles de recerca
Articles > Articles publicats

 Registre creat el 2013-09-12, darrera modificació el 2022-02-13



   Favorit i Compartir