dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental)
| Títol variant: |
Neologismes : pros i contres en l'evolució de l'espanyol |
| Títol variant: |
Neologisms : pros and cons in the evolution of Spanish |
| Data: |
2017 |
| Resum: |
El trabajo consta de dos partes. La primera enumera las normas de corrección lingüística del español y clasifica los problemas conceptuales, ambigüedades y «trampas» con los que topa el traductor. Se divide en cuatro secciones: fonemas, palabras, frases y puntuación. Pone de relieve los problemas de traducción que conlleva el uso de acentos y abreviaciones, mayúsculas y minúsculas, antropónimos y topónimos, unión y separación de palabras, fallos ortotipográficos y barbarismos ortográficos. También hace hincapié en el orden de colocación de los elementos de la oración, el hipérbaton, los anacolutos, la anfibología, la vaguedad, la ambigüedad, los pleonasmos y las distintas formas de expresión. La segunda analiza los neologismos que se incorporan al español. En este apartado, se analiza, especial y exhaustivamente, el actual fenómeno que representa el incremento exponencial de extranjerismos en nuestra lengua. En primer lugar, se enumera una breve tipología de sustituciones, adaptaciones, xenismos y falsos extranjerismos. En segundo lugar, se analiza la entrada de extranjerismos desde una perspectiva de dominio lingüístico imperialista. De esta manera, se pretende crear conciencia de la indisociable relación que existe entre la lengua de un pueblo y la ideología de sus hablantes para que los hispanohablantes tomemos conciencia de la importancia de preservar nuestra lengua y limitemos el uso indiscriminado de extranjerismos. En tercer lugar, se enfatiza el deber y el derecho a crear neologismos que tiene el autor literario. En cuarto lugar, se hace un análisis de los neologismos recogidos en la prensa de Barcelona los años 1990 y 2016 para luego hacer un análisis comparativo del cual se infiere que los neologismos se pueden clasificar dentro de distintos campos semánticos y que la cantidad de neologismos que comprende cada uno de dichos campos está estrechamente relacionada con los acontecimientos vividos por los hablantes en el período de referencia y que se puede saber qué cambios sociales ha experimentado una sociedad gracias al análisis de los neologismos que ha incorporado a su lengua. |
| Resum: |
El treball consta de dues parts. La primera enumera les normes de correcció lingüística de l'espanyol i classifica els problemes conceptuals, ambigüitats i «trampes» amb què el traductor es troba. Es divideix en quatre seccions: fonemes, paraules, frases i puntuació. Posa en relleu els problemes de traducció que comporta l'ús d'accents i abreviacions, majúscules i minúscules, antropònims i topònims, unió i separació de paraules, errors ortotipogràfics i barbarismes ortogràfics. També posa l'accent en l'ordre de col·locació dels elements de l'oració, el hipèrbaton, els anacoluts, l'amfibologia, la vaguetat, l'ambigüitat, els pleonasmes i les diverses formes d'expressió. La segona analitza els neologismes que s'incorporen a l'espanyol. En aquest apartat, s'analitza, especialment i exhaustiva, l'actual fenomen que representa l'increment exponencial de estrangerismes en la llengua espanyola. En primer lloc, s'enumera una breu tipologia de substitucions, adaptacions, xenismes i falsos estrangerismes. En segon lloc, s'analitza l'entrada d'estrangerismes des d'una perspectiva de domini lingüístic imperialista. D'aquesta manera, es pretén crear consciència de la indissociable relació que hi ha entre la llengua d'un poble i la ideologia dels seus parlants perquè els castellanoparlants prenguin consciència de la importància de preservar la seva llengua i limitin l'ús indiscriminat d'estrangerismes. En tercer lloc, s'emfatitza el deure i el dret a crear neologismes que té l'autor literari. En quart lloc, es fa una anàlisi dels neologismes recollits a la premsa de Barcelona els anys 1990 i 2016 per fer una anàlisi comparativa de la qual s'infereix que els neologismes es poden classificar dins de diferents camps semàntics i que la quantitat de neologismes que comprèn cada un d'aquests camps està estretament relacionada amb els esdeveniments viscuts pels parlants en el període de referència i que es pot saber quins canvis socials ha experimentat una societat gràcies a l'anàlisi dels neologismes que ha incorporat a la seva llengua. |
| Resum: |
The work consists of two parts. The first one enumerates the norms of linguistic correction of Spanish and classifies the conceptual problems, ambiguities and "traps" which the translator can fall into. It is divided into four sections: phonemes, words, phrases and punctuation. It emphasizes the translation problems entailed by the use of accents and abbreviations, uppercase and lowercase letters, anthroponyms and place names, union and separation of words, ortho-typographical mistakes and orthographic barbarisms. It also emphasizes the order of placement of the elements in the sentence, hyperbaton, anacoluthon, amphibology, vagueness, ambiguity, pleonasms and different forms of expression. The second part analyses the neologisms which are incorporated into Spanish. In this section, it is studied, especially and exhaustively, the current phenomenon that represents the exponential incorporation of foreignisms into Spanish. Firstly, a brief typology of substitutions, adaptations, xenisms and false foreignisms is enumerated. Secondly, there is an analysis of the incorporation of foreignisms from an imperialist perspective of linguistic domination. In this way, this work aims to raise awareness of the inextricable relationship between the language of a people and the ideology of its speakers so that Spanish speakers become aware of the importance of preserving their language and they start limiting the indiscriminate use of foreign languages. Thirdly, the duty and right to create neologisms that the literary author has is mentioned. Fourthly, an analysis of the neologisms collected in the Barcelona press in 1990 and 2016 is made. From a comparative analysis, it can be inferred that neologisms can be classified within different semantic fields and that the amount of neologisms that each of these fields comprehends is closely related to the events lived in the period of reference and that all the different kinds of social changes can be guessed thanks to the analysis of the neologisms that the people have incorporated into their language. |
| Drets: |
Tots els drets reservats.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Traducció i Interpretació [2500249] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Traducció i Interpretació [1203] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Traducció ;
Lingüística ;
Espanyol ;
Castellà ;
Neologisme ;
Estrangerisme ;
Manlleu ;
Adaptació ;
Xenisme ;
Obneo ;
Traducción ;
Español ;
Castellano ;
Neologismo ;
Extranjerismo ;
Préstamo ;
Adaptación ;
Xenismo ;
Translation ;
Linguistics ;
Spanish ;
Neologism ;
Foreignism ;
Loan ;
Pat loan ;
Mat loan ;
Xenism |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental)
