Política i poder en el control de les relíquies a la Mediterrània del segle VI
Maymó i Capdevila, Pere (Universitat de Barcelona)

Publicació:	Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2020
Resum:	A finals del segle vi, el fenomen del culte als sants i a les seves relíquies s'havia generalitzat en la Mediterrània cristiana, tot i que es va desenvolupar de manera diversa a una i altra riba de la mar, i es van generar diferents formes de veneració de les despulles sagrades. Davant d'un Orient procliu a la partició i al trasllat dels corpora sacra en funció dels interessos de bisbes i emperadors, Occident se'ns presenta com un reducte ancorat en la tradició veteroromana, molt estricta amb la tangibilitat dels cadàvers -també dels sacres- d'acord amb les lleis imperials i els cànons conciliars. Aquesta és la política que, en línies generals, se segueix als dos extrems de la Mediterrània, però documentem un parell de casos que representen l'excepció a la regla i alhora ofereixen aspectes molt interessants relatius a la pugna per monopolitzar la potentia de les relíquies. Es tracta de la negativa de dos bisbes, Gregori el Gran de Roma i Eusebi de Tessalònica, a trametre a la parella regnant a Constantinoble, Maurici i Constantina, els cossos dels màrtirs venerats a les seves respectives ciutats. L'anàlisi i la comparació d'ambdós exemples ens permeten discutir l'abast real de la divergència en les pràctiques cultuals a Orient i a Occident, però també verificar l'autoritat efectiva de dos bisbes, capaços de desafiar l'establishment imperial per tal de preservar el capital espiritual de la seva seu.
Resum:	By the end of the sixth century, the phenomenon of the cult of the saints and their relics had spread all over the Christian Mediterranean, though it developed differently on each shore and various ways of venerating holy remains emerged. Unlike the East, which favoured the partition and relocation of the corpora sacra in accordance with the interests of bishops and emperors, the West seemingly stood as a bastion anchored to the ancient Roman tradition, which was very strict regarding the tangibility of corpses -including the sacred ones- pursuant to the imperial laws and the conciliar canons. In general terms, these are the policies adhered to at each end of the Mediterranean, but we have evidence of two cases that represent an exception to the rule and provide highly interesting insights into the struggle to monopolise the potentia of relics: that of Bishop Gregory the Great of Rome and that of Eusebius of Thessalonica, who each refused to send the bodies of martyrs venerated at their respective cities to the reigning couple in Constantinople, Maurice and Constantina. The analysis and comparison of both examples allow us not only to discuss the real range of divergence between the cultual practices in the East and the West, but also to verify the effective authority of two bishops prepared to defy the imperial 'establishment' in order to preserve the spiritual capital of their sees.
Drets:	Tots els drets reservats.
Llengua:	Català
Document:	Capítol de llibre
Matèria:	Antiguitat tardana ; Culte als sants ; Relíquies sacres ; Hagiopolítica ; Gregori el Gran ; Eusebi de Tessalònica ; Late Antiquity ; Cult of the saints ; Holy relics ; Hagiopolitics ; Gregory the Great ; Eusebius of Thessalonica
Publicat a:	Imago & mirabilia : les formes del prodigi a la Mediterrània medieval, 2020, p. 237-246

Podeu consultar el llibre complet a: https://ddd.uab.cat/record/235593

10 p, 760.9 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Llibres i col·leccions > Capítols de llibres