| Data: |
2022 |
| Resum: |
El disseny i el cinema es poden considerar dues disciplines creatives generadores de productes culturals i amb múltiples relacions entre elles, però no sempre han estat estudiades. Aquesta tesi proposa apropar aquests dos àmbits mitjançant una anàlisi de la representació al cinema de la pràctica i el discurs del disseny de producte a partir de pel·lícules en què es representa un dissenyador o una dissenyadora, una empresa de disseny o una experiència relacionada amb el disseny. La investigació fuig dels plantejaments que relacionen ambdues disciplines incidint en els objectes un cop ja estan materialitzats i inserits a la societat, i també dels que se centren en aspectes estètics, d'ús dels objectes o de context historicosocial. Per contra, es planteja metodològicament a partir del concepte de 'cinetnografia', considerada com una tècnica de recerca que té en compte els llargmetratges de ficció quotidiana com a documentació etnogràfica. Quan representen l'àmbit del disseny, les pel·lícules es converteixen en casos d'estudi per a aquesta disciplina i són susceptibles de ser integrats a la seva historiografia. El cinema és un mitjà de gran abast que, a més d'entretenir, aporta contingut analitzable des de diversos punts de vista, per la qual cosa les pel·lícules tenen un impacte en la construcció de l'imaginari popular relatiu a qualsevol temàtica. A través de l'anàlisi d'un centenar de pel·lícules, en aquesta investigació s'ofereix una visió de la imatge que es dona al cinema sobre el procés de disseny -tractant aspectes com la conceptualització, la producció o el màrqueting- sobre el perfil de qui dissenya -actitud, ideologia, gènere o filiacions-, sobre els agents implicats i amb incidència en el procés, sobre els discursos -verbalitzats o implícits- o sobre les polítiques que imperen al sector. Aquest relat des de la ficció es posa en relació amb estudis de no-ficció que tracten les mateixes temàtiques, per veure com aquestes dues capes d'informació es complementen i per analitzar com el mitjà -escrit o filmat- afecta la manera en què s'explica la pràctica de la disciplina. La tesi també aporta una discussió sobre la representació cinematogràfica de la identitat de qui dissenya, sobre la cronologia de la filmografia estudiada -segons anys d'ambientació i de filmació- i sobre el rol de la dona al sector del disseny. El resultat de la tesi s'ha plantejat com una eina de recerca que ofereix casos d'estudi per a una millor comprensió de la pràctica i el discurs del disseny de producte. A aquest efecte, s'hi incorpora una filmografia comentada i un resum dels perfils personals i empresarials representats a les pel·lícules. Al volum escrit s'afegeix 'To the design room! A cinematic design collage', una peça audiovisual que reconstrueix el procés de disseny a partir de fragments de les pel·lícules utilitzades per a aquesta investigació, des de la ideació fins al llançament d'un producte a la societat. La discussió per part dels personatges sobre conceptes, esbossos, maquetes, prototips i aspectes econòmics o relacionats amb la mà d'obra representats a les pel·lícules ofereix una visió general inèdita de la pràctica i del discurs del disseny. |
| Resum: |
El diseño y el cine pueden considerarse dos disciplinas creativas generadoras de productos culturales, y con múltiples relaciones entre ellas, pero no siempre han sido estudiadas. Esta tesis propone acercar estos dos ámbitos mediante un análisis de la representación en el cine de la práctica y el discurso del diseño de producto a partir de películas en las que se representa a un diseñador o una diseñadora, a una empresa de diseño o una experiencia relacionada con el diseño. La investigación huye de los planteamientos que relacionan ambas disciplinas incidiendo en los objetos una vez ya están materializados e introducidos en la sociedad, y también de los que se centran en aspectos estéticos, de uso de los objetos o de contexto histórico-social. Por el contrario, se plantea metodológicamente a partir del concepto de 'cinetnografía', considerada una técnica de investigación que tiene en cuenta los largometrajes de ficción cotidiana como documentación etnográfica. Cuando representan el ámbito del diseño, las películas se convierten en casos de estudio para esta disciplina y son susceptibles de ser integrados en su historiografía. El cine es un medio de gran alcance que, además de entretener, lleva consigo contenido analizable desde varios puntos de vista, por lo que las películas tienen un impacto en la construcción del imaginario popular relativo a cualquier temática. A través del análisis de un centenar de películas, en la presente investigación se ofrece una visión de la imagen que se da en el cine sobre el proceso de diseño -tratando aspectos como la conceptualización, la producción o la mercadotecnia-, sobre el perfil de quien diseña -su actitud, ideología, género o filiaciones-, sobre los agentes implicados y con incidencia en el proceso, sobre los discursos -verbalizados o implícitos-, o sobre las políticas que imperan en el sector. Este relato desde la ficción se relaciona con estudios de no-ficción que tratan las mismas temáticas, para ver cómo estas dos capas de información se complementan y para analizar cómo el medio -escrito o filmado- afecta al modo en que se cuenta la práctica de la disciplina. Asimismo, la tesis aporta una discusión sobre la representación cinematográfica de la identidad de quien diseña, sobre la cronología de la filmografía estudiada -según los años de ambientación y de filmación- y sobre el papel de la mujer en el sector del diseño. El resultado de la tesis se ha planteado como una herramienta de investigación que ofrece casos de estudio para una mejor comprensión de la práctica y el discurso del diseño. Para ello, se incorpora una filmografía comentada y un resumen de los perfiles personales y empresariales representados en las películas. Al volumen escrito se le añade 'To the design room! A cinematic design collage', una pieza audiovisual que reconstruye el proceso de diseño a partir de fragmentos de las películas utilizadas para esta investigación, desde la ideación hasta el lanzamiento de un producto a la sociedad. La discusión por parte de los personajes sobre conceptos, bocetos, maquetas, prototipos y aspectos económicos o relacionados con la mano de obra que se representan en las películas ofrece una visión general inédita de la práctica y del discurso del diseño de producto. |
| Resum: |
Design and cinema can be considered two creative disciplines that produce cultural products with multiple relationships between them, yet not always studied. This thesis aims to bring these two areas closer together through an analysis of the cinematic representation of product design practice and discourse based on films in which a designer, a design company or a design-related experience is represented. The research avoids approaches that relate both disciplines focusing on objects that have already been materialised and inserted in society, and bypasses those focusing on aesthetic aspects, on the use of objects or on the historical-social context. On the contrary, it is methodologically based on the concept of 'cinethnography', considered a research technique that considers everyday fiction feature films as ethnographic documentation. When they represent the field of design, films become case studies for this discipline and are susceptible to being integrated into its historiography. Cinema is a powerful medium that, in addition to entertaining, includes content that can be analysed from various points of view, which is why films have an impact on the construction of the popular imaginary related to any subject. Through the analysis of more than one hundred films, this research offers a vision of the image presented in cinema about the product design process and addresses aspects such as conceptualisation, production and marketing, the designer's profile -attitude, ideology, gender or affiliations-, the agents involved who have an impact on the process, the speeches -verbalised or implicit- or the policies that prevail in the sector. This account drawn from fiction is compared to non-fiction studies that address the same topics to see how these two layers of information complement each other and to analyse how the medium -written or filmed- affects the way in which the practice of the discipline is told. The thesis also provides a discussion about the cinematographic representation of the identity of the designer, the chronology of the filmography studied -based on the years the movies are filmed or set in-, and the role of women in the design sector. The results of the thesis are presented as a research tool that offer case studies for a better understanding of product design practice and discourse. Consequently, an annotated filmography and a summary of the personal and business profiles represented in the films are included. Along with the written text, the audio-visual piece 'To the design room! A cinematic design collage' has been included, which presents the design process through fragments of the films used for this research, picturing from the ideation to the launch of a product to the public. The characters' discussions of concepts, sketches, models, prototypes, economics or labour-related issues depicted in the films provide an unprecedented overview of product design practice and discourse. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofia |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Filosofia |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Disseny ;
Diseño ;
Design ;
Cinema ;
Cine ;
Investigació artística ;
Investigación artística ;
Artistic research ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
dir.
