| Data: |
2018 |
| Resum: |
El dinamisme de la societat contemporània revela l'emergència de col·lectius que reclamen una mirada que transcendeixi l'anàlisi evolutiva, educativa o folklòrica. Avui, gràcies a la combinació d'una perspectiva etnomusicològica ampla i a les noves mirades sorgides des dels estudis de gènere i les minories, podem observar els matisos de complexitat continguts dins del col·lectiu infantil. Però, qui són les i els tweens? Com són els productes musicals que consumeixen? Situats entre els 9 i 13 anys els i les tweens posseeixen certes característiques evolutives i psicològiques que configuren uns hàbits de consum musical particulars diferents als de la resta de nadiues i nadius digitals. Des de la nostra perspectiva, aquests hàbits tenen una estreta relació amb les característiques sonores, de producció i de distribució dels objectes consumits els quals tenen una vida útil limitada per la seva funcionalitat. Emmarcat en un projecte que aborda els hàbits de consum del col·lectiu en el nostre territori, el present article proposa una anàlisi inicial sobre les característiques d'alguns productes de consum musical tween. D'aquesta manera busca complementar els estudis de Tyler Bickford (2008, 2012 i 2014) sobre la identitat i els hàbits de consum musical dels i les tweens, aportant una nova perspectiva que contempli tant l'aspecte sonor com el nou context de la web 3. 0. |
| Resum: |
El dinamismo de la sociedad contemporánea revela la emergencia de colectivos que reclaman una mirada que trascienda el análisis evolutivo, educativo o folclórico. Hoy, gracias a la combinación de una perspectiva etnomusicológica amplia y a las nuevas miradas surgidas desde los estudios de género y las minorías, podemos observar los matices de complejidad contenidos dentro del colectivo infantil. Pero ¿Quiénes son las y los tweens? ¿Cómo son los produc-tos musicales que consumen? Situados entre los 9 y 13 años los y las tweens poseen ciertas características evolutivas y psicológicas que configuran unos hábitos de consu-mo musical particulares diferentes a los del resto de nativas y nativos digitales*. Desde nuestra perspectiva, estos hábitos guardan estrecha relación con las características sonoras, de producción y de distribución de los objetos consumidos los cuales tienen una vida útil limitada por su funcionalidad. Enmarcado en un proyecto que aborda los hábitos de consumo del colectivo en nuestro territorio, el presente artículo propone un análisis inicial sobre las características de algunos productos de consumo musical tween. De esta manera busca complementar los estudios de Tyler Bickford (2008, 2012 y 2014) sobre la identidad y los hábitos de consumo musical de las y los tweensaportando una nueva perspectiva que contempla tanto el aspecto sonoro como el nuevo contexto de la web 3. 0. Desde nuestra perspectiva entendemos el concepto de nativos digitales propuesto por Prensky (2001) en un sentido amplio. Aun así -y más allá de los matices introducidos por el autor en 2009- coincidimos con la críticas centradas en la sobrevaloración de las competencias tecnológicas de los sujetos nacidos en el contexto digital. |
| Resum: |
The dynamic nature of contemporary society has revealed the emergence of groups that need to be considered from a perspective that transcends evolutionary, formative or folkloric analysis. Today, thanks to the combination of a broad ethnomusical perspective and new observational perspec-tives on minors deriving from gender studies, we are able to observe the shades of complexity within children as a group. But who are tween girls and boys? What kind of music products do they consume? Aged between 9 and 13, tween girls and boys possess specific evolutionary and psycho-logical characteristics that predispose them to specific habits of music consumption that differ from those of other digital natives. From our perspective, these habits have a close relationship with the characteristics of the sound, production and distribution of the items consumed and whose useful life span is limited by their functionality. This article puts forward an initial analysis of the characteristics of some music products designed for tween girls and boys as part of a project looking at consumer habits of this group in the Barcelona metropolitan area. In doing so, it seeks to complement Tyler Bickford's research (2008, 2012 and 2014) on identity and music listening habits of tween girls and boys from a new angle that examines both the sound itself and the new context of Web 3. 0. For our purposes we understand the concept of digital natives as defined by Prensky (2001) in a broad sense. Having said this, and going beyond the nuances the author added in 2009, we agree with the criticism focusing on overestimating the technological abilities of those born into the digital world. |
| Nota: |
http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/5 |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Tweens ;
Nadius digitals ;
Nativos digitales ;
Digital natives ;
Consum musical ;
Consumo musical ;
Music consumption ;
Infantilització ;
Infantilización ;
Infantilization ;
Obsolescència musical ;
Obsolescencia musical ;
Musical obsolescence ;
Preadolescència ;
Preadolescencia ;
Preadolescence |
| Publicat a: |
Journal of sound, silence, image and technology, Núm. 1 (2018) , p. 43-51, ISSN 2604-451X |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona)
