Pàgina inicial > Articles > Articles publicats > Locus amoenus > Resultats de la cerca: locus_a2014m12d3v12

Locus amoenus

  Consells de cerca
Cerca avançada
Cerca col·leccions:
Ordena'ls per: Mostrar els resultats: Format de visualizació:
Locus amoenus 13 registres trobats  La cerca s'ha fet en 0.11 segons. 
1.
5 p, 89.9 KB Carhus Plus 2014 i l'avaluació de les revistes científiques d'història de l'art
2014 - 10.5565/rev/locus.21
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 4-7 (Editorial)  
Registre complet - Creative Commons
2.
20 p, 3.4 MB El mosaic romà de les curses de circ de Bell-lloc del Pla (Girona). Alguns interrogants historicoartístics / Patiño i Bartomeu, Carles
El mosaic de les curses de circ de Bell-lloc del Pla (o de Can Pau Birol, a Girona) és, segurament, i des de la vessant historicoartística, un dels paviments més interessants d'entre tots els que s'han conservat a les comarques gironines. [...]
The mosaic depicting races held in a Roman circus discovered at Bell-lloc del Pla (or Can Pau Birol) in Girona is very probably, and certainly from a historical and artistic point of view, one of the most interesting pavings of all those preserved in the region of Girona. [...]
El mosaico de las carreras de circo de Bell-lloc del Pla (o de Can Pau Birol, en Gerona) es, seguramente, y desde la vertiente historicoartística, uno de los pavimentos más interesantes de entre todos los que se han conservado en las comarques gerundenses. [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.15
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 9-28 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
3.
26 p, 4.6 MB Aloy de Montbray imaginator : del Reino de Francia a la Corona de Aragón en el siglo XIV / Liaño Martínez, Emma (Universitat Rovira i Virgili)
Aloy de Montbray es uno de los artistas más documentados y menos conocidos del siglo XIV, a pesar de haber trabajado en la Corona de Aragón durante casi cincuenta años. En este estudio, se ofrece una propuesta razonable sobre sus comienzos profesionales en el Reino de Francia, en el foco artístico parisino donde destacaba como promotora la condesa Mahaut d'Artois, y sobre las circunstancias históricas que favorecieron su presencia como escultor en la Corona de Aragón. [...]
Aloy de Montbray is one of the most documented yet less known artists of the fourteenth century, despite having worked in the Crown of Aragon for nearly fifty years. This study puts forward a reasonable proposal about his early career in the Kingdom of France in the artistic milieu of Paris where the countess Mahaut d'Artois was a renowned patron of the arts, and about the historic circumstances that favored his presence as a sculptor in the Crown of Aragon. [...]
Aloi de Montbrai és un dels artistes més documentats i menys coneguts del segle XIV, malgrat haver treballat a la Corona d'Aragó durant quasi cinquanta anys. En aquest estudi, s'ofereix una proposta raonable sobre els seus inicis professionals al Regne de França, en el focus artístic parisenc on destacava com a promotora la comtessa Mahaut d'Artois, i sobre les circumstàncies històriques que van afavorir la seva presència com a escultor a la Corona d'Aragó. [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.10
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 29-53 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
4.
12 p, 1.8 MB L'entrada valenciana dels primers Trastàmares / Massip, Francesc, 1958- (Universitat Rovira i Virgili)
Anàlisi dels cinc entremesos o representacions plàstico-escèniques que la ciutat de València va preparar per les entrades de Ferran d'Antequera, Elionor d'Alburquerque i el príncep Alfons (final de 1414 - començament de 1415): dos referits a la «Divisa del rei» (el «Verger» i la «Torre», en referència a l'establiment del cavalleresc Orde de la Gerra i el Griu, emblema de Ferran), un altre que consistia en una roda dels «7 Planetes» i una altra dels «7 fills del rei»: si en la roda còsmica la Terra era al centre de l'univers, en la de les «7 cadires» on seia la fillada el sobirà se situava al centre de la família, regint els destins de la casa Trastàmara, roda que en l'entrada del Primogènit va ser substituïda per les «7 Virtuts». [...]
This article analyses five entremesos (short plays) or performances that the city of Valencia prepared for the entries of Ferdinand of Antequera, Eleanor of Albuquerque and Prince Alfonso between 1414 and 1415. [...]
Análisis de los cinco entremeses o representaciones plástico-escénicas que la ciudad de Valencia preparó para las entradas de Fernando de Antequera, Leonor de Alburquerque y el príncipe Alfonso (finales de 1414 - principios de 1415): dos referidos a la «Divisa del rey» (el «Vergel» i la «Torre», en referencia al establecimiento de la caballeresca Orden de la Jarra i el Grifo, emblema de Fernando), otro que consistía en una rueda de los «7 planetas» y otra de los «7 hijos del rey»: si en la rueda cósmica la Tierra estaba en el centro del universo, en la de las «7 sillas» donde se sentaban sus hijos, el soberano se situaba en el centro de la familia, rigiendo los destinos de la casa Trastámara, rueda que en la entrada del Primogénito fue sustituida por las «7 Virtudes». [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.1
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 55-65 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
5.
12 p, 3.3 MB Restitución de una clave : los Reyes Católicos y los medallones de la portada de Santa Engracia de Zaragoza / Gomez Urdañez, Carmen (Universidad de Zaragoza)
Se desvela en este trabajo el programa iconográfico de la portada de la iglesia del monasterio jerónimo de Santa Engracia de Zaragoza. Los medallones conservados entre las columnas del primer cuerpo son la clave para su interpretación, que no se ha logrado reconocer hasta el momento. [...]
Es mostra en aquest treball el programa iconogràfic de la portada de l'església del monestir jerònim de Santa Engràcia de Saragossa. Els medallons conservats entre les columnes del primer cos són la clau per interpretar-los, que fins ara no ha estat possible. [...]
This article reveals the iconographic program of the entry façade of the church of the Hieronymite Monastery of Santa Engracia at Zaragoza. The medallions conserved between the columns of the first level are key to its interpretation, which has yet to be determined. [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.13
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 67-78 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
6.
28 p, 2.9 MB La fortaleza que quiso ser palacio : noticia de Camillo Camiliani en España (1604) / Bosch Ballbona, Joan, 1960- (Universitat de Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural)
Tras abandonar Sicilia en 1603, Camillo Camiliani viajó a España para servir como arquitecto y tracista a don Pedro de Toledo Osorio, quinto marqués de Villafranca. Su principal proyecto fue la transformación de la fortaleza de Villafranca del Bierzo en el núcleo renovado de un gran palacio dotado de bellos jardines decorados con fuentes y esculturas. [...]
After leaving Sicily in 1603, Camillo Camiliani traveled to Spain to work as an architect and projector for Don Pedro de Toledo Osorio, Fifth Marquis of Villafranca. His main project was the transformation of the fortress of Villafranca del Bierzo in the renovated core of a large palace surrounded by beautiful gardens decorated with fountains and sculptures. [...]
Després d'abandonar Sicília el 1603, Camillo Camiliani va viatjar a Espanya per servir Pedro de Toledo Osorio, cinquè marquès de Villafranca, com a arquitecte i tracista. El seu principal projecte va ser la transformació de la fortalesa de Villafranca del Bierzo en el nucli renovat d'un gran palau dotat de bells jardins decorats amb fonts i escultures. [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.2
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 79-106 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
7.
8 p, 2.5 MB Una fuente gráfica para «Las Lanzas» de Velázquez / Bassegoda i Hugas, Bonaventura 1954- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
En este trabajo, se propone que, para la composición de Las Lanzas, Velázquez conoció y empleó una estampa del taller del grabador Frans Hogenberg (ca. 1530-1590) en que se representa el encuentro amistoso de Ambrosio de Spinola y Mauricio de Nassau en febrero de 1608.
En aquest treball es proposa que, per a la composició de Las Lanzas, Velázquez va conèixer i va fer servir una estampa del taller del gravador Frans Hogenberg (ca. 1530-1590) en què es representa l'encontre amistós d'Ambrosio de Spinola i Maurici de Nassau el febrer de 1608.
This paper proposes that Velazquez's famous painting, The Surrender of Breda, is based on an engraving made by the workshop of Frans Hogenberg (ca. 1530-1590), which depicts the friendly encounter between Ambrosio Spínola and Maurice of Nassau in February 1608.
2014 - 10.5565/rev/locus.7
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 107-114 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
8.
16 p, 2.7 MB «No hay más que ver en el mundo» : i panni ricamati del duca di Medina de las Torres da Napoli a Madrid / Viceconte, Milena (Universitat de Barcelona)
Questo saggio, incentrato sulla serie di paramenti che si conserva presso il Museo Arqueológico Nacional de Madrid, è parte di uno studio più generale sulle collezioni d'arte di Ramiro Felípez Núñez de Guzmán (1600-1668), duca di Medina de las Torres e viceré di Napoli dal 1637 al 1644. [...]
This essay, which describes a group of hangings kept in the National Archaeological Museum of Madrid, is part of a more general investigation into the art collection of Ramiro Felípez Núñez de Guzmán (1600-1668), Duke of Medina de las Torres and Viceroy of Naples from 1637 to 1644. [...]
Aquest assaig, centrat en la sèrie de paraments que es conserven al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, forma part d'un estudi més general sobre les col·leccions d'art de Ramiro Felípez Núñez de Guzmán (1600-1668), duc de Medina de las Torres i virrei de Nàpols de 1637 a 1644. [...]
Este ensayo, centrado en la serie de paramentos que se conservan en el Museo Arqueológico Nacional de Madrid, forma parte de un estudio más general sobre las colecciones de arte de Ramiro Felípez Núñez de Guzmán (1600-1668), duque de Medina de las Torres y virrey de Nápoles de 1637 a 1644. [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.11
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 115-129 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
9.
26 p, 2.9 MB La construcció de l'urna de sant Bernat Calbó i els models de Pere Costa, Salvador Gurri i Nicolau Traver / Dorico i Alujas, Carles
Revisió de la bibliografia més significativa dedicada a l'urna de sant Bernat Calbó, obra cabdal de l'orfebreria barroca catalana creada per Joan Matons i conservada a la seu de Vic. La finalitat principal d'aquest article és aclarir alguna inexactitud que es troba als textos publicats i assignar a l'escultor Pere Costa l'autoria de la majoria dels models emprats per Matons. [...]
This paper provides a review of the most significant literature on the urn of St Bernat Calbó; a masterpiece of Catalan baroque silverware built by Joan Matons, which can be seen in the Vic Cathedral. [...]
Revisión de la bibliografía más significativa dedicada a la urna de san Bernardo Calbó, obra capital de la orfebrería barroca catalana creada por Joan Matons y conservada en la catedral de Vic. La finalidad principal de este artículo es aclarar alguna inexactitud que se encuentra en los textos publicados y asignar al escultor Pere Costa la autoría de la mayoría de los modelos utilizados por Matons. [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.5
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 131-155 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
10.
20 p, 2.9 MB La Fuente del Genio Catalán, Barcelona : historia y significado político / Reyero, Carlos (Universitat Pompeu Fabra)
Este artículo revisa, con nuevos datos, uno de los más importantes monumentos de Barcelona, la Fuente del Genio Catalán, con objeto de profundizar en su significado. Se han tenido en cuenta factores urbanos y políticos en relación con la plaza de Palacio, donde está situado. [...]
This article uses new data to revisit one of the most important monuments in Barcelona, the Font del Geni Català, and investigate its meaning in further depth. Urban and political factors related to the Pla de Palau where the monument is situated are taken into account. [...]
Aquest article revisa, amb noves dades, un dels monuments més importants de Barcelona, la Font del Geni Català, amb l'objecte d'aprofundir en el seu significat. S'han tingut en compte factors urbans i polítics en relació amb la plaça de Palau, on està situat. [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.4
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 157-176 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
11.
32 p, 3.9 MB Marià Fortuny i Reus : la construcció d'un mite (II) / Arnavat, Albert (Universitat Rovira i Virgili)
Estudi sobre la primera etapa d'activitat de Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874), el pintor amb més projecció internacional de l'art vuitcentista català, i sobre la relació amb la seva ciutat natal al llarg de la seva vida i fins a l'actualitat. [...]
This article examines the early career of the most international painter of nineteenthcentury Catalan art, Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 - Rome, 1874), as well as the artist's ties with his birthplace during his lifetime and to the present. [...]
Estudio sobre la primera etapa de actividad de Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874), el pintor con más proyección internacional del arte ochocentista catalán, y sobre la relación con su ciudad natal a lo largo de su vida y hasta la actualidad. [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.6
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 177-207 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
12.
22 p, 4.9 MB Configurazioni di un tempo «futurista» / Pizza, Antonio (Universitat Politècnica de Catalunya)
Questo saggio analizza un periodo limitato del movimento futurista italiano (1912- 1914), centrando l'attenzione su come alcuni dei suoi protagonisti (pittori, scultori, architetti) interpretano lo «spazio», quale cosciente registrazione del tempo peculiare che attiene all'opera concreta. [...]
This study analyses a specific period (1912-1914) within the Italian futurist movement, concentrating on how some of its protagonists (painters, sculptors, architects, etc. ) interpret space in the sense of a conscious record of the peculiar time that affects the specific work. [...]
Aquest estudi analitza un període limitat del moviment futurista italià (1912-1914) centrant-se en la manera d'interpretar l'«espai» d'alguns dels seus protagonistes (pintors, escultors, arquitectes), com un registre conscient del temps peculiar relacionat amb l'obra concreta. [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.8
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 209-229 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
13.
14 p, 1.7 MB Carlo Scarpa : dalle magistrali progettazioni museali ai raffinati allestimenti espositivi del contemporaneo / Ladogana, Rita Pamela (Università degli Studi di Cagliari)
Il contributo prende in esame alcuni significativi interventi allestitivi di Carlo Scarpa con particolare attenzione alle mostre temporanee dedicate all'arte contemporanea. L'indagine mira a far emergere l'importanza rivestita nella metodologia progettuale dalla frequentazione dell'architetto veneziano con la produzione artistica a lui coeva, evidenziando il riflesso dei linguaggi del contemporaneo nella trasformazione degli spazi, dalla definizione del percorso alla progettazione dei singoli supporti, alle luci. [...]
Aquest article examina alguns dissenys d'exposicions significatius de Carlo Scarpa, amb especial atenció a les exposicions temporals dedicades a l'art contemporani. La recerca vol destacar la importància de la metodologia projectual dels contactes de l'arquitecte venecià amb la producció artística dels seus contemporanis, la qual cosa evidencia el reflex dels llenguatges contemporanis en la transformació dels espais, de la definició del recorregut al projecte de cada suport, a les llums. [...]
This paper discusses some significant exhibition designs by Carlo Scarpa, focusing on temporary exhibitions of contemporary art. The importance of the Venetian architect's contacts with contemporary artists are brought to light in the research, revealing the consequences on the process of modifying spaces, from spatial arrangements and frameworks to visual commentary around works of art. [...]
Este artículo examina algunos diseños de exposiciones significativos de Carlo Scarpa, con especial atención a las exposiciones temporales dedicadas al arte contemporáneo. El estudio quiere resaltar la importancia de la metodología proyectual de los contactos del arquitecto veneciano con la producción artística de sus contemporáneos, lo que evidencia el reflejo de los lenguajes contemporáneos en la transformación de los espacios, de la definición del recorrido al proyecto de cada soporte, a las luces. [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.12
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 231-244 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB :: Cerca :: Lliura :: Personalitza :: Ajuda
Powered by Invenio v1.1.6
Mantingut per ddd.bib@uab.cat  :: Metadades subjectes a:
Col·laborem